Herència Ruyet: per què els néts d'uns pagesos del Penedès van acabar fent vi al Priorat
L'abril del 2020, com gairebé tothom, els tres germans Ruyet estàvem confinats en llocs diferents: un a Barcelona, un altre a Xile, un altre a Vinaròs. Com tothom, de cop, la pandèmia ens va fer descobrir la fragilitat sobre la qual estava construïda la nostra vida. En realitat no érem els amos de la nostra feina, ni del nostre negoci, ni tan sols -i aquest potser va ser el xoc- de la nostra llibertat personal. La il·lusió de control de la nostra vida es va trencar. Tot plegat ens va portar a mantenir, en la distància, llargues converses sobre què estàvem fent. Després de moltes xerrades davant d'una pantalla, ens va sorgir la pregunta més incòmoda: estem construint alguna cosa de veritat? Alguna cosa més perdurable que nosaltres?
I si...?
Els Ruyet som néts de pagesos del Penedès, els Valls Esteve de Cal Sec. La nostra àvia -la iaia Joana- ens explicava com, al final de l'estiu, trepitjava el raïm a Gelida. Aquella història l'escoltàvem com una cosa bonica, però aliena: un món que s'havia tancat abans que hi arribéssim. I si hi tornàvem?
Nostàlgia? No exactament. Potser una cosa més concreta: posar un peu al territori, ser amos d'un tros de terra. Una olivera, un garrofer o un cep de vinya no els confina ningú. Però, a més -i això no sabem gaire bé com escriure-ho sense sonar solemnes-, és deixar un lloc als qui vénen al darrere i, amb això, una raó per continuar veient-se.
Un dels tres fa quinze anys que viu a Sud-amèrica, així que sabem molt bé com funcionen els vincles de totes les famílies del món: les relacions no es trenquen, es dilueixen... Un dia es veuen menys, un altre s'expliquen menys, i de sobte, sense saber gaire bé per què, els fills d'uns i altres són uns desconeguts amb un mateix cognom. No hi ha bones intencions sense vincles, i no hi ha vincles sense veure's. La pantalla de l'ordinador no és un lloc on es pugui tornar a res.
Una vinya obliga. Cal podar. Cal netejar. Cal veremar. Cal decidir què se'n fa. D'aquí a trenta anys, uns cosins que avui no beuen vi hauran de seure a parlar d'aquesta finca. Això és l'herència. El vi és l'excusa.
Per què el Priorat
La resposta curta és que el Priorat ens va arribar per matrimoni. Una de les fundadores d'Herència Ruyet està casada amb un Rialp, la família propietària de la casa senyorial de la Conreria de Scala Dei, a Escaladei: el lloc on els cartoixans administraven allò que va ser l'origen de la viticultura d'aquesta comarca.
Sona a cop de sort, i en part ho va ser. Però també explica per què no vam acabar al Penedès, que hauria estat el lògic. Quan comences a mirar un territori de prop, des dels ulls d'una família que hi porta generacions, deixa de ser un mapa i comences a veure'l com un lloc on podries ser. Els de Rialp són el Priorat. Les nostres arrels eren al Penedès; en el present apareixia el Priorat. I si fos el lloc des d'on recuperar el passat i, sobre ell, construir un futur?
Les Planes
La finca de "Les Planes" està travessada per la carretera que va de la Vilella Baixa a Cabassers, al Priorat. A la partida del mateix nom hi ha més de 2.500 ceps plantats des dels anys noranta. Garnatxa Negra, Carinyena i Cabernet Sauvignon es reparteixen en parcel·les sobre dos sòls que no s'assemblen en res: a dalt, als vessants alts, la llicorella històrica del Priorat; a baix, a prop del riu Montsant, sòls calcaris i al·luvials.
La Sra. Joana Sabaté, la propietària, va vendre aquell raïm a granel durant anys, com tants altres petits propietaris de la comarca. Fer vi propi no era una urgència: demana temps, coneixement i, sobretot, decidir fins on vols arribar. Els seus fills no volien gestionar les vinyes. I així és com funciona això, sense èpica: no es perden les terres per una catàstrofe, es perden perquè a la generació següent li queden lluny. Ens va vendre la finca el 2020.
Hi ha una certa ironia en tot això. Els Ruyet vam comprar "Les Planes" a una família que la deixava anar just quan nosaltres buscàvem alguna cosa amb què lligar la nostra. La mateixa terra, i dues generacions desenganxant-se i enganxant-se alhora.
Darrere de cada ampolla d'Herència Ruyet hi ha una idea heretada d'un poble del Penedès, una vinya en un poble del Priorat on la vinya continua sent el centre, i una família que ha decidit construir alguna cosa que no li pertany del tot a ningú. Aquesta és la nostra aposta: que d'aquí a cinquanta anys algú que encara no ha nascut hagi d'anar a la Vilella Baixa a decidir alguna cosa. I que, en arribar-hi, es trobi amb els seus cosins.
